Les caigudes en persones grans són un dels problemes de salut més freqüents en la tercera edat. Més enllà del cop inicial, una caiguda pot desencadenar lesions, pèrdua d’autonomia, por de moure’s i fins i tot canvis emocionals que afecten el benestar general. Per això és fonamental entendre per què es produeixen, com prevenir-les i què cal fer si passen.
Segons dades del Ministeri de Sanitat, aproximadament 1 de cada 3 persones més grans de 65 anys pateix almenys una caiguda a l’any. En el grup d’edat de 80–85 anys, aquest percentatge pot arribar fins a prop del 50%, fet que converteix les caigudes en un dels principals motius de pèrdua d’autonomia en la vellesa.
Per què es produeixen tantes caigudes en persones grans
Les caigudes són conseqüència d’una combinació de factors. Els canvis físics associats a l’edat, com la pèrdua de força muscular, la disminució de l’equilibri i els reflexos més lents, augmenten el risc de perdre l’estabilitat. A això s’hi afegeixen condicions mèdiques com l’artrosi, el Parkinson, la demència o la pèrdua de visió i audició, que dificulten la mobilitat i la percepció de l’entorn.
Els factors ambientals també hi tenen un paper important. Un terra humit, una catifa mal fixada o una il·luminació insuficient poden desencadenar accidents. Fins i tot el calçat inadequat es pot convertir en un risc.
A més, la por de caure (especialment després d’un accident previ) fa que la persona es mogui amb tensió i inseguretat. Aquesta rigidesa altera la postura i incrementa encara més la probabilitat de caure.
Conseqüències d’una caiguda
Els efectes de les caigudes en persones grans poden ser físics, funcionals i emocionals. Les fractures són habituals, però fins i tot sense una lesió visible, la caiguda pot generar una pèrdua significativa de confiança. Moltes persones limiten els seus moviments per por, fet que redueix l’activitat física, disminueix l’autonomia i pot augmentar l’aïllament social. Per això, cada caiguda s’ha de veure com una oportunitat per intervenir i reforçar la seguretat.
Com prevenir les caigudes en persones grans
La prevenció requereix una visió global que inclogui la salut física, l’entorn i l’acompanyament. Aquestes són algunes de les mesures més efectives:
- Revisió mèdica periòdica per valorar visió, audició, articulacions i equilibri.
- Avaluació de la medicació per evitar efectes secundaris com marejos o somnolència.
- Activitat física adaptada per millorar força, coordinació i estabilitat.
- Gimnàstica diària supervisada per reforçar la musculatura i mantenir la mobilitat.
- Adaptació de l’entorn: bona il·luminació, eliminació d’obstacles, passamans i superfícies antilliscants.
- Ús de calçat tancat i antilliscant per evitar relliscades.
- Supervisió durant activitats de risc, com dutxar-se o aixecar-se del llit.
- Acompanyament emocional per reduir la por de moure’s després d’una caiguda.
Per conèixer altres eines que ajuden a prevenir caigudes i millorar l’autonomia, et recomanem llegir el nostre article sobre fisioteràpia geriàtrica en persones grans, on expliquem com treballem aquestes rutines a Catite.
Senyal d’alerta que indiquen un risc més alt de caigudes
Aquestes senyals ajuden a detectar quan una persona gran pot necessitar més supervisió o canvis en el seu entorn:
- Marejos freqüents o sensació d’inestabilitat en caminar.
- Dificultat per aixecar-se del llit o d’una cadira sense ajuda.
- Canvis bruscos en la postura o passes curtes, insegures o arrossegades.
- Ús recent d’un medicament nou que provoqui somnolència.
- Visió borrosa o necessitat d’apropar-se massa als objectes.
- Tendència a agafar-se als mobles o parets per desplaçar-se.
- Historial d’una o més caigudes en els últims mesos.
- Expressions de por, inseguretat o rebuig a caminar sol.
Identificar aquestes senyals a temps permet actuar abans que es produeixi una caiguda.
Què fer si una persona gran pateix una caiguda
Actuar correctament després d’un accident és fonamental. El primer és mantenir la calma i observar l’estat general de la persona. Si hi ha dolor intens, deformitat d’alguna extremitat, mareig persistent o pèrdua de consciència, no s’ha de moure i és important sol·licitar atenció sanitària immediata.
Si no hi ha indicis de lesió greu, es pot ajudar la persona a aixecar-se de manera progressiva, amb suport i sense moviments bruscos. En les hores següents convé observar si apareix dolor, inflamació o dificultat per caminar. En una residència, a més, s’hi registra l’incident i es revisen les condicions de l’entorn per evitar que torni a succeir.
Cuidem la seguretat i el benestar dels teus familiars
A Catite, treballem cada dia per prevenir les caigudes en persones grans i garantir-ne el benestar. El nostre compromís va més enllà de la seguretat física: també cuidem la tranquil·litat emocional de les famílies, oferint un acompanyament proper, una comunicació constant i un entorn dissenyat perquè cada resident se senti protegit.
Si busques un lloc on el teu ésser estimat estigui ben atès i protegit davant dels riscos habituals de la tercera edat, et convidem a conèixer-nos. Estarem encantats de mostrar-te com treballem i què fem per mantenir els nostres residents segurs cada dia. Contacta’ns i vine a visitar-nos quan vulguis.
