En aquest article repassem els senyals més habituals, tant físics com emocionals, i què fer si en reconeixes diversos en el teu familiar.

No és una decisió fàcil, i està bé no saber-ho amb certesa

Gairebé cap família arriba a aquesta decisió d’un dia per l’altre. Sol ser un procés lent, amb dubtes, amb sentiment de culpa i amb la sensació d’estar «rendint-se» quan en realitat s’està buscant el millor per a la persona. No hi ha una resposta única ni una decisió perfecta: hi ha una decisió adequada per a cada situació concreta.

Senyals físics que indiquen que necessita més ajuda de la que li pots donar

Caigudes repetides o pèrdua de mobilitat

Una caiguda puntual pot ser un accident. Diverses caigudes en poc temps, o una pèrdua progressiva d’equilibri i mobilitat, solen indicar que la persona ja no es mou amb seguretat en el seu entorn habitual, per molt adaptat que estigui.

Descuit en la higiene o en la medicació

Quan una persona gran comença a oblidar prendre la seva medicació, es salta preses, o la seva higiene personal comença a descuidar-se sense que abans fos així, és un senyal que necessita una supervisió més constant de la que la família pot oferir en el dia a dia.

Senyals relacionats amb la ment i les emocions

Aïllament social o pèrdua d’interès

Deixar de socialitzar, de sortir de casa o de mostrar interès per activitats que abans gaudia pot semblar simple «vellesa», però sovint és un senyal de solitud no desitjada o d’un deteriorament que es beneficiaria d’un entorn amb més vida social i activitat diària.

Canvis d’humor, confusió o desorientació freqüent

La irritabilitat sobtada, la confusió sobre el dia o el lloc en què es troba, o els canvis d’humor sense motiu aparent són senyals que convé no minimitzar. No sempre signifiquen el mateix, però sí que indiquen que la persona necessita una observació més propera de la que a vegades és possible mantenir des de fora.

Quan el cuidador també necessita ser cuidat

Hi ha un senyal que les famílies solen passar per alt: l’esgotament del propi cuidador. Tenir cura d’un familiar gran, especialment si hi ha dependència, és una feina constant, física i emocional. El cansament acumulat, l’ansietat, deixar de banda la pròpia vida o sentir que ja no es pot més no són un fracàs: són un senyal tan vàlid com qualsevol de les anteriors.

Què fer si reconeixes diversos d’aquests senyals

Si t’has vist reflectit en diversos d’aquests punts, el següent pas no és prendre una decisió immediata, sinó informar-te amb calma:

• Parla amb el metge o l’equip d’atenció primària del teu familiar per tenir una valoració objectiva de la seva situació.
• Valora les opcions disponibles: des d’una residència permanent fins a un centre de dia, segons el grau de suport que necessiti.
• Visita centres amb temps, fes preguntes i observa com tracten les persones residents, no només les instal·lacions.

Com és l’acompanyament a Catite en aquest procés

A Catite entenem que aquesta decisió no es pren d’un dia per l’altre, i que arribar fins aquí ja és, en si mateix, un acte de cura. Per això acompanyem les famílies des de la primera visita, resolent dubtes sense presses i explicant amb claredat com seria el dia a dia del seu familiar a la residència.

Si reconeixes algun d’aquests senyals en el teu familiar i no saps com fer el següent pas, a Catite podem ajudar-te a resoldre els teus dubtes sense compromís. Contacta’ns i t’acompanyem a valorar amb calma quina opció s’ajusta millor a la seva situació.

La entrada Quan és el moment de portar un familiar a una residència: senyals que no has d’ignorar se publicó primero en Residencia Catite.